L’adolescència constitueix un període evolutiu de transformació i vulnerabilitat. Una de les tasques més importants en aquesta etapa és construir un projecte vital de futur. Això és especialment rellevant en el cas dels joves immigrants, ja que aquests han de fer front també a múltiples estressors, reptes i incerteses derivats de l’experiència de la migració.
L’estudi Resiliència i èxit escolar en joves immigrants, elaborat per investigadors de la Universitat de Barcelona, ha analitzat la relació existent entre la fortalesa psicològica (resiliència) i el fet que els nois i les noies d’origen estranger aconsegueixin completar els seus estudis a Espanya. La immigració és un fenomen habitual al nostre país, i si bé les causes del fracàs escolar han estat àmpliament estudiades, els factors implicats en l’èxit personal i acadèmic segueixen sent poc coneguts en aquest col·lectiu.
L’estudi ha comptat amb la participació de 94 estudiants (55 nois i 45 noies) d’entre quinze i divuit anys de tres centres públics d’Educació Secundària de Barcelona. Els alumnes provenen de 19 països diferents pertanyents a les següents zones geogràfiques: Amèrica Llatina (60%), sud-oest asiàtic (15%), Magreb (12%), la resta d’Àsia (9%) i altres regions (4%). El projecte, de caràcter longitudinal, ha seguit la seva evolució des del darrer curs d’Educació Secundària Obligatòria (4t d’ESO) fins al primer curs de l’etapa postobligatòria (1r de Batxillerat o 1r de Cicle Formatiu de Grau Mitjà), combinant la metodologia quantitativa i qualitativa.
Els resultats de la recerca evidencien que els alumnes amb majors nivells de resiliència són aquells que tenen una visió més positiva de la pròpia trajectòria educativa (millor autoconcepte acadèmic) i que compten amb referents d’èxit escolar en el seu entorn (familiars, amics i/o coneguts que han completat l’educació obligatòria); també són els que segueixen estudiant en l’etapa postobligatòria. Així mateix, s’aprecien diferències significatives en els nivells de resiliència en funció de l’àrea geogràfica de procedència: els joves llatinoamericans, seguits dels magrebins, presenten valors significativament més elevats que aquells d’origen asiàtic. En canvi, variables com el sexe, l’edat, el centre escolar, el temps de residència al nostre país o l’any d’accés al sistema escolar no exerceixen cap influència sobre els nivells de resiliència.
L’anàlisi de les entrevistes semiestructurades fetes als participants també posa en relleu altres aspectes de la vivència de la migració i l’escola. En primer lloc, entre els joves d’origen immigrant existeix la creença que els majors reptes als quals s’enfronten són més aviat socials i no pas educatius; en aquest sentit, esmenten que el seu benestar emocional i personal influeix en el rendiment acadèmic i en l’actitud envers l’aprenentatge escolar, i aquest benestar està estretament relacionat amb el procés d’integració i adaptació social. Així mateix, la percepció dels joves és que no tots els immigrants segueixen un mateix procés d’adaptació, ja que no tots parteixen de la mateixa llengua materna, cultura ni formació. La presència afectuosa de persones significatives que mostren interès, es preocupen i creuen en ells és un altre dels elements clau. També l’existència d’una xarxa social diversa i heterogènia quant a procedències afavoreix la integració i l’èxit educatiu. Finalment, la motivació intrínseca envers els estudis (interès per l’aprenentatge, confiança en les habilitats i els coneixements personals, perseverança i esforç, autonomia, reconeixement del procés de creixement i transformació) és un altre dels aspectes rellevants assenyalats per l’alumnat entrevistat.
La promoció de la resiliència des de l’escola ha de ser vista com a part del procés educatiu i no com quelcom estàtic que alguns infants i joves tenen i d’altres no. És en la interacció entre les persones i l’entorn que les oportunitats d’èxit succeeixen, i aquest treball ha demostrat la importància dels vincles i d’altres aspectes més socials en la persistència acadèmica. Cal tenir en compte que els joves porten dins l’aula totes les seves experiències i vivències, i és en l’acolliment, l’acceptació i el compromís que aquestes es poden elaborar i projectar en el futur d’una manera saludable i constructiva.
Article de referència
Sandín-Esteban, M. P. i Sánchez-Martí, A. (2015).“Resilience and school success of young immigrants”. Infancia y Aprendizaje , 38:1, 175-211.