Aquest mes de maig, els nens i les nenes de 6è de Primària s’han trobat immersos en un “període de proves” que se suma al procés d’avaluació habitual que tenen a l’escola. Estem parlant de les competències bàsiques, unes proves generalitzades que pretenen mesurar el nivell de llengües i matemàtiques dels nens i les nenes que aquest any acaben la primària.
Aquest fet extraordinari, que s’està convertint en cada cop més habitual, ens ha fet reflexionar sobre el significat real d’aquest procés d’avaluació:
Per què avaluem tant els nostres alumnes?
Quin és l’objectiu real de l’avaluació acadèmica actualment?
L’avaluació millora els aprenentatges?
Si tenim en compte el tipus de proves que es fan a l’escola i, sobretot, analitzem la manera com estudia l’alumnat, podem pensar que el tipus d’aprenentatges que es generen són, en molts casos, memorístics o sumatius.
Pensant en els objectius formals de tot procés d’avaluació: recollida d’informació, situació de feedback de l’aprenentatge (comprovar el que s’ha après), eina per a regular els aprenentatges, etc. podem arribar a la conclusió que la tasca avaluadora va molt més enllà d’una funció “qualificadora” o “mesuradora”.
Seria bo anar cap a una avaluació eficaç, que es presenti com una acció contínua de l’aprenentatge i que coincideixi i controli el mateix. Una avaluació on es plantegi el Per què, el Com i Quan es duu a terme i que reguli i ajusti els processos d’aprenentatge que es troben en un moment de canvi i evolució constant.
Tots els alumnes són diferents, i tots ells han de tenir la possibilitat de demostrar el seu talent. L’avaluació s’hauria de centrar en la persona i tenir en compte els seus propis paràmetres i les seves pròpies experiències.
Per tot això, nosaltres reflexionem sobre els criteris i els objectius que emprem per avaluar els nens, les nenes i els adolescents a l’escola, per promoure que l’objectiu acadèmic no tan sols estigui centrat en l’avaluació, sinó basat en la pròpia experiència educativa.