L'impacte de la dislèxia en l'edat adulta

La dislèxia ha estat àmpliament estudiada en l’edat escolar però, tot i ser un trastorn persistent (Swanson & Hsieh, 2009), disposem de menys informació sobre la afectació en l’etapa adulta. La majoria d’investigacions s’han centrat en la caracterització de les dificultats psicolingüístiques. Suárez-Coalla i Cuetos (2015) constaten que continuen existint problemes en tasques de consciència fonològica, denominació ràpida i lectura. Més enllà del seguiment d’aquestes dificultats, ens sembla interessant conèixer com transcorre l’adaptació de les persones amb dislèxia a la vida laboral i en l’entorn sociofamiliar.

L’objectiu d’aquest estudi, de caràcter exploratori, ha estat obtenir informació rellevant sobre l’impacte de la dislèxia a la edat adulta. Per això es va recopilar informació sobre hàbits lectors, persistència de dificultats, recursos adaptatius, informació retrospectiva sobre el rendiment acadèmic i aspectes socioafectius.

66 persones (40 homes i 26 dones) entre 18-38 anys (x=22,8) diagnosticats de dislèxia al llarg de la seva escolarització primària i que van rebre tractament especialitzat, la meitat d’ells durant més de 4 anys. Llengua materna: 78% català; 22% castellà.

Qüestionari específic dissenyat per a la investigació de 57 preguntes amb què es van obtenir dades descriptives, respostes dicotòmiques (si-no), respostes d’acord a una escala de Likert (res, poc, bastant i molt) i respostes obertes.

Es va remetre per correu electrònic un qüestionari creat mitjançant google-forms a 355 persones majors de 18 anys que havien estat diagnosticades de dislèxia en la seva infància. Després de 3 enviaments successius en un període de 6 mesos es van recopilar 66 qüestionaris.