Un grup d’investigadors de la Linkpöing University i del Swedish Institute for Disability Research (Suècia), dirigits per Ann-Charlotte Linton, han presentat recentment els resultats d’un estudi que analitza les percepcions dels mestres respecte de l’alumnat amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).

La prevenció dels mals resultats acadèmics i l’abandonament escolar és un objectiu prioritari dels sistemes educatius d’arreu del món. L’alumnat amb TEA forma part de la diversitat que ha d’atendre el professorat, un alumnat que presenta dificultats d’interacció social i de comprensió dels estats mentals dels altres, aspectes que influeixen en la relació amb els companys i els docents i el seguiment de les classes.

L’estudi ha comptat amb la participació de 153 mestres de centres ordinaris de 6 municipis diferents ubicats al centre de Suècia. Els participants van contestar a un qüestionari on-line en el qual es recollia informació sociodemogràfica i s’avaluaven les seves percepcions i experiències, dins i fora de l’aula, amb persones amb TEA. A partir de l’anàlisi del contingut de les seves respostes, els investigadors han explorat les valoracions del trastorn i el significat atorgat al mateix.

Els resultats obtinguts mostren que el contacte previ (professional o personal) amb persones amb TEA  influencia les percepcions dels mestres. D’aquesta manera, aquells docents sense experiència prèvia consideren que el progrés i la conducta dels nens i nenes dins de l’aula depèn principalment de les característiques personals dels infants, mentre que aquells mestres amb experiència prèvia destaquen també la importància de factors contextuals i d’aprenentatge.

L’estudi també evidencia diferències en funció de la naturalesa de les experiències prèvies viscudes. Així doncs, aquells mestres amb antecedents laborals en el camp del TEA mostren en general una visió positiva de l’infant i el seu progrés, així com actituds positives cap a la inclusió. En canvi, aquells docents amb un contacte personal amb el trastorn (antecedents familiars, per exemple) destaquen menys aspectes positius de l’alumnat. Els autors de l’estudi consideren que possiblement aquests darrers tenen un coneixement més íntim (i intens emocionalment) de les necessitats de les persones amb TEA, a nivell de comunicació i en les rutines diàries, fet que pot suposar una major interiorització i presa de consciència de les limitacions i les dificultats potencials a l’escola.

Les creences i expectatives del professorat influeixen en el progrés de l’alumnat, ja que aquestes ‒voluntàriament o involuntàriament‒ es transmeten i condicionen els resultats. Programes formatius destinats a una millor i més complerta preparació del professorat, amb pràctiques i espais per al treball personal, esdevenen imprescindibles per procurar una visió més àmplia, rica i ajustada de les necessitats i potencialitats de l’alumnat. Perquè, dins de l’aula, tots aprenem.

Article de referència

Lintonac, A.C., Germundssonb, P., Heimann, M. & Danermark, B. (2015). The role of experience in teachers’ social representation of students with autism spectrum diagnosis (Asperger). Cogent Education, 2: 994584. doi:10.1080/2331186X.2014.994584