L’arribada de l’estiu és el moment que tots els estudiants estan esperant per començar les tan anhelades vacances estivals i deixar de banda, almenys durant uns mesos, les obligacions escolars. Viatges, piscina, platja, naturalesa o descans… Els alumnes de primària, secundària i batxillerat tenen una mitjana d’onze setmanes de vacances. Per a molts aquest temps és massa, i aguaita l’amenaça que s’oblidin els coneixements adquirits a l’escola. Pares, professors i professionals de la intervenció psicoeducativa estem d’acord que el descans és merescut després del ritme que han portat els estudiants durant nou mesos.

No obstant això, l’estiu pot ser una finestra de temps on afermar les competències desenvolupades durant el curs. Les vacances suposen un canvi d’escenari i de personatges que té, per si mateix, un valor per a l’aprenentatge si aquest està planificat i ben enfocat. No es tracta de l’etern debat entre deures sí o deures no; es tracta que aquest merescut descans tingui espais dedicats a seguir aprenent, però d’una altra manera.

La planificació de l’estiu seria la clau per poder treure profit de les setmanes en què la calor és intensa i la piscina sembla incompatible amb tasques acadèmiques. Des de Trivium considerem de vital importànciaque l’estiu sigui una època en la qual es consolidin les competències treballades al llarg del cursperquè l’arribada de setembre sigui menys temuda per pares i alumnes.

Com podem estar connectats amb les nostres destreses acadèmiques sense que això suposi un conflicte familiar des de la part que imposa i la part que ha d’acceptar amb la continuïtat de certes obligacions?

1. Anàlisi i definició de les dificultats experimentades al llarg del curs. Els nens i els pares tenen l’oportunitat d’analitzar quins han estat els progressos i les dificultats experimentades, així com les conseqüències en el rendiment escolar i motivacional d’aquestes dificultats. S’obre un parèntesi temporal en què aquesta reflexió pot portar-nos a la presa de consciència de les habilitats i fortaleses de l’estudiant, aprenent a més el que ens ha estat útil enfront del que no durant el curs.
2. Planificació i establiment d’una rutina. Planificar resulta clau per administrar el temps de treball i el temps d’oci. A l’estiu la major part del temps pot estar dedicat a divertir-se, però és possible reservar una part del dia per tenir un contacte amb les habilitats que volem potenciar sense que el nen se senti aclaparat per la continuació de determinades obligacions.
3. Invertir el temps just. Hi ha d’haver un balanç entre el temps de treball i el temps d’oci. És important assegurar-se que el nen es fa responsable de fer les seves tasques i, a més, de forma eficient, sense perdre el temps. Un recurs molt eficaç és assignar temps a cada tasca i felicitar els nens si acaben cada tasca en el temps establert.
4. Suport i reforç positiu dels pares. El reforç positiu ajuda que l’estudiant sigui conscient de la responsabilitat que té en el seu progrés i el manteniment dels èxits adquirits.
5. Aprofitar el temps en família. Les vacances serveixen perquè l’alumne descansi i prengui forces de cara al nou curs que s’acosta, però també per gaudir dels pares o els avis i els plans que poden fer junts, sense presses. Resulta primordial dedicar temps de qualitat als fills i fer coses amb ells que serviran per enfortir la relació i crear bons records. En família podem aprendre moltes coses a les vacances de forma divertida, creativa, emocionant…

Els viatges, el contacte i l’observació de la natura, els esports, relacionar-nos amb altres persones i en altres contextos, conèixer diferents manifestacions culturals, festes, etc., són també experiències d’aprenentatgeque no hem de menysprear en pro d’un format més rígid de l’estudi en qualitat que sigui més rigorós i profitós. D’altra banda, ens sembla important ressaltar que convé evitar que els problemes d’aprenentatge dels seus fills no vertebrin les activitats lúdiques de la família durant el seu període de vacances.

Una de les qüestions que podem emfatitzar en aquest articleés que podem entrenar els coneixements de forma lúdica. Les reunions familiars o socials poden constituir un bon escenari per desenvolupar les capacitats intel·lectuals i entrenar una de les habilitats i competències tradicionalment més deficitàries en el nostre sistema educatiu: parlar en públic. Als nens els encanta parlar en públic i sentir-se protagonistes. Aprofitar aquest temps per escoltar-los i també perquè ens escoltin a nosaltres és una altra excel·lent manera de contribuir al seu desenvolupament personal i intel·lectual.

Cal ensenyar als nens que els coneixements són una cosa útil i eficaç, cosa que els ajuda per a la vida. L’estiu és un moment magnífic perquè els nens s’adonin del que han après i de com és de bo saber més per a la vida diària. Una bona manera d’aconseguir-ho és plantejar-los, en forma de repte, que desenvolupin una activitat per demostrar-nos i demostrar-se a si mateixos una mica de tot el que han après. En un nen petit pot ser escriure una carta o una postal per a la persona que ell triï i enviar-la. Un alumne de secundària pot elaborarun resum creatiu de l’estiu, del viatge que ha fet, en dibuixos, diapositives, vídeo o com vulgui. Una activitat d’aquest tipus no tan sols serà un bon entrenament intel·lectual per no perdre la forma, sinó que a més fomentarà l’autoestima dels nens.

Les matemàtiques també tenen el seu espai en la vida quotidiana d’una família. Per exemple, una forma que un nen de set anys faci matemàtiques sense tenir la sensació d’estar fent-ho és deixant-lo que s’encarregui de pagar i que estigui pendent que li donin el canvi correcte.

També convé reservar un temps a la lectura, i en segons quines circumstàncies, la lectura en veu alta. Aquesta activitat pot planificar-se en família, de manera que el nen senti que guanya l’atenció de la resta dels membres a partir d’aquesta activitat, amb el poder reforçant que això té en si mateix. En tot cas, cal tenir en compte que els nens imiten el que veuen, i si veuen els pares llegir el normal és que ells llegeixin. Si veuen els seus pares amb la tauleta o el mòbil pensaran que aquesta és també la millor forma d’oci.

Si bé defensem la idea que les vacances són per descansar, això no és sinònim que no es faci res. I el primer que cal ensenyar als nens és que han de contribuir a les tasques domèstiques, ajudant que el temps de descans ho sigui per a tots, també per als seus pares. Que es vesteixin sols i aprenguin a recollir la roba quan són petits, que facin el llit i mantinguin ordenada la seva habitació, que ajudin a parari desparar la taula o a posar els plats al rentaplats o fins i tot a preparar el dinar o el sopar, que col·laborin fent la compra o anant a fer alguns encàrrecs, són tasques molt recomanables que contribueixen més del que es pensa al seu desenvolupament personal i també a la seva felicitat present i futura.

Una altra idea en aquesta mateixa direcció és reservar un dia en què totes les activitats són decidides per ells, però també desenvolupades per ells (encara que sigui amb el nostre ajut). Ells són els capsi decideixen el calendari de la jornada. Que tot surti bédepèn d’ells.

Sempre que es pugui, viatjar és ja en si mateix una forma d’aprendre i madurar i desenvolupar-intel·lectualment i personalment. Si tenim aquesta sort de poder viatjar, el que cal evitar de totes totes és que els nens formin part simplement de l’equipatge. Donar-los responsabilitat en la planificació i el desenvolupament del viatge, deixar-los que s’informin i siguin els que triïn algunes activitats en concret i que hagin de posar-nos al dia a nosaltres del que estem veient o farem, permetre’ls que siguin ells els que demanin al restaurant o es facin responsables de la seva documentació a l’hotel oa l’aeroport, deixar que ens treguin els bitllets dels museus o dels espectacles als quals anirem…, tot això és potenciarla seva autonomia i la seva capacitat intel·lectual.

Els museus, els concerts i les activitats culturals són activitats que poden reforçar coneixements i habilitats treballades durant el curs.

Per acabar l’article hem de fer una menció especial de la televisió, del mòbil i dels dispositius electrònics. Si hem parlat de la importància de la planificació i la distribució del temps per al desenvolupament de tot tipus de tasques, l’ús d’aquest tipus d’oci no ha de ser una excepció. El nostre consell és no utilitzar aquests dispositius ni com a premi ni com a càstig. D’aquesta manera no dotem d’un valor diferencial aquests dispositius com la millor forma d’oci. Un cop més, les normes s’aplicarien a tots els membres de la família, on els espais per a la comunicació, el diàleg i el fet de “ser present” no s’haurien de veure amenaçats amb la demanda urgent d’un missatge sense contestar.

I tingueuclar, estimades famílies, que jugarmai és perdre el temps.

Bon estiu! Ens veiem al setembre!