Anna Bayo

En altres ocasions hem descrit l’adolescència com l’etapa de canvi i diferenciació entre pares i fills. Apareixen nous referents que posen en dubte i qüestionen els valors i els models vigents. És el moment en què, segurament, es reorganitza el seu sistema de relacions. Canvien els gustos, els interessos i les inquietuds. Es descobreix i s’experimenta i, molt probablement, apareix l’amor romàntic com una nova manera d’expressar-se i de sentir. Hem de tenir por d’aquestes noves maneres de relació?

L’amor adolescent; per què és tan important?
Segur que tots i totes recordem el primer amor que, correspost o no, té un gran impacte emocional. L’aparició de l’atracció sexual i el desig de compartir estones a soles amb l’altre desencadenen nous tipus de relacions amb un nivell més alt d’intimitat. S’intercanvien emocions i sentiments i poden aparèixer estats de nerviosisme, alteració, exaltació… Es viu de forma extremament intensa. En l’amor adolescent hi ha implícites moltes inquietuds:

– Inquietuds sobre si mateixos: hi ha més consciència del propi jo. És el moment en el qual es connecta amb el que som i cap a on estem avançant.
– Inquietuds sobre la seva manera de relacionar-se amb els altres: neixen nous interessos, socials, afectius i sexuals.
– Inquietuds sobre el futur: es pren consciència del pas del temps i es projecta el que es vol o el que es busca.
– Inquietuds sobre els sentiments: a més a més de l’“amor” hi ha sentiments d’amistat, estima, admiració, lleialtat… Molts d’aquests són nous o es viuen en grau més intens.

En general, quan els adolescents parlen d’amor, parlen sobretot de l’enamorament, de l’atracció, del desamor, de pèrdues i de frustració.

I com ho gestionem com a pares?
És normal que durant aquest moment vital l’inici de les relacions afectives sigui un dels aspectes que com a pares ens generin més maldecaps. Que vagin amb compte, que no pateixin i que no els facin mal són molts dels pensaments recurrents. Partir de la premissa d’establir espais de diàleg on poder parlar des de l’honestedat i la sinceritat és bàsic per generar climes relaxats que millorin la comunicació amb els nostres fills.
És important introduir el tema, abordar-lo, ja que no sempre podem esperar que els nois i les noies preguntin o expliquin de manera espontània. Escoltar opinions, fomentar una actitud crítica davant els diferents tipus de situacions, no jutjar ni subestimar, ni fer burla dels seus sentiments. Mostrar-nos respectuosos amb la seva intimitat i privacitat. Si els deixem expressar i tenim en compte el que senten i com ho senten segurament serà més fàcil que vulguin compartir la seva alegria i també la seva preocupació. És normal que hi hagi molts canvis també en les parelles joves. Aquest fet no significa que el dolor davant les ruptures i les pèrdues no sigui real. Com a adults, davant d’aquesta variabilitat podem pensar que aquestes relacions són versàtils, inconsistents i volubles. No menyspreem aquest dolor. Ajudarem molt més si ens prenem seriosament les situacions, escoltem activament i ajudem i acompanyem la relativització de les emocions.

I si no ens agrada la parella que han escollit els nostres fills?
És possible que hi hagi relacions que no ens agradin i ens provoquin desconfiança. En aquests casos podem considerar alguns aspectes:

– Conèixer millor la parella del meu fill/a. Fer un esforç per no deixar-nos guiar per les primeres impressions.
– Tenir clar que no es tracta de la nostra parella, sinó la que han escollit els nostres fills. No és amb nosaltres amb qui han de passar i compartir estones.
– Ser curosos a l’hora de donar les nostres opinions. Abans de dir que no ens agrada hem de tenir clars quins són els motius i les raons que fan que no ens agradi. Tot i així, hem d’intentar mostrar-nos respectuosos davant les seves decisions.
– Intervenir només en casos extrems. Només en el cas que siguem plenament conscients que la relació és perjudicial.

El món dels sentiments és complex i delicat, i més si parlem d’amor. Que els joves s’enamorin i es desenamorin és una realitat que com a pares i mares hem d’acceptar i, quan arriba, treballar per intentar generar relacions saludables. Aprofitem la seva experiència per reviure també el nostre primer amor; potser així podem empatitzar amb la idea que no sempre hem estat pares. Recordem la nostra adolescència i el fet que també ens hem enamorat per primera vegada, hem hagut de gestionar i patir aquesta onada d’emocions amb la nostra família i, actualment, ben segur que recordem aquelles primeres experiències amb un somriure.