Anna Bayo
En altres ocasions hem descrit l’adolescència com l’etapa de canvi i diferenciació entre pares i fills. Apareixen nous referents que posen en dubte i qüestionen els valors i els models vigents. És el moment en què, segurament, es reorganitza el seu sistema de relacions. Canvien els gustos, els interessos i les inquietuds. Es descobreix i s’experimenta i, molt probablement, apareix l’amor romàntic com una nova manera d’expressar-se i de sentir. Hem de tenir por d’aquestes noves maneres de relació?
L’amor adolescent; per què és tan important?
Segur que tots i totes recordem el primer amor que, correspost o no, té un gran impacte emocional. L’aparició de l’atracció sexual i el desig de compartir estones a soles amb l’altre desencadenen nous tipus de relacions amb un nivell més alt d’intimitat. S’intercanvien emocions i sentiments i poden aparèixer estats de nerviosisme, alteració, exaltació… Es viu de forma extremament intensa. En l’amor adolescent hi ha implícites moltes inquietuds:
– Inquietuds sobre si mateixos: hi ha més consciència del propi jo. És el moment en el qual es connecta amb el que som i cap a on estem avançant.
– Inquietuds sobre la seva manera de relacionar-se amb els altres: neixen nous interessos, socials, afectius i sexuals.
– Inquietuds sobre el futur: es pren consciència del pas del temps i es projecta el que es vol o el que es busca.
– Inquietuds sobre els sentiments: a més a més de l’“amor” hi ha sentiments d’amistat, estima, admiració, lleialtat… Molts d’aquests són nous o es viuen en grau més intens.
En general, quan els adolescents parlen d’amor, parlen sobretot de l’enamorament, de l’atracció, del desamor, de pèrdues i de frustració.
I com ho gestionem com a pares?
És normal que durant aquest moment vital l’inici de les relacions afectives sigui un dels aspectes que com a pares ens generin més maldecaps. Que vagin amb compte, que no pateixin i que no els facin mal són molts dels pensaments recurrents. Partir de la premissa d’establir espais de diàleg on poder parlar des de l’honestedat i la sinceritat és bàsic per generar climes relaxats que millorin la comunicació amb els nostres fills.
És important introduir el tema, abordar-lo, ja que no sempre podem esperar que els nois i les noies preguntin o expliquin de manera espontània. Escoltar opinions, fomentar una actitud crítica davant els diferents tipus de situacions, no jutjar ni subestimar, ni fer burla dels seus sentiments. Mostrar-nos respectuosos amb la seva intimitat i privacitat. Si els deixem expressar i tenim en compte el que senten i com ho senten segurament serà més fàcil que vulguin compartir la seva alegria i també la seva preocupació. És normal que hi hagi molts canvis també en les parelles joves. Aquest fet no significa que el dolor davant les ruptures i les pèrdues no sigui real. Com a adults, davant d’aquesta variabilitat podem pensar que aquestes relacions són versàtils, inconsistents i volubles. No menyspreem aquest dolor. Ajudarem molt més si ens prenem seriosament les situacions, escoltem activament i ajudem i acompanyem la relativització de les emocions.
I si no ens agrada la parella que han escollit els nostres fills?
És possible que hi hagi relacions que no ens agradin i ens provoquin desconfiança. En aquests casos podem considerar alguns aspectes:
– Conèixer millor la parella del meu fill/a. Fer un esforç per no deixar-nos guiar per les primeres impressions.
– Tenir clar que no es tracta de la nostra parella, sinó la que han escollit els nostres fills. No és amb nosaltres amb qui han de passar i compartir estones.
– Ser curosos a l’hora de donar les nostres opinions. Abans de dir que no ens agrada hem de tenir clars quins són els motius i les raons que fan que no ens agradi. Tot i així, hem d’intentar mostrar-nos respectuosos davant les seves decisions.
– Intervenir només en casos extrems. Només en el cas que siguem plenament conscients que la relació és perjudicial.
El món dels sentiments és complex i delicat, i més si parlem d’amor. Que els joves s’enamorin i es desenamorin és una realitat que com a pares i mares hem d’acceptar i, quan arriba, treballar per intentar generar relacions saludables. Aprofitem la seva experiència per reviure també el nostre primer amor; potser així podem empatitzar amb la idea que no sempre hem estat pares. Recordem la nostra adolescència i el fet que també ens hem enamorat per primera vegada, hem hagut de gestionar i patir aquesta onada d’emocions amb la nostra família i, actualment, ben segur que recordem aquelles primeres experiències amb un somriure.
Aquest lloc web fa servir galetes que ens faciliten dades personals com ara dades associades a la teva navegació en el nostre lloc web. Si fas click a ACCEPTO tant nosaltres com els nostres partners podrem instal·lar galetes o accedir a informació no sensible del teu dispositiu amb l'objectiu d'analitzar el nostre tràfic.política de cookies, Feu click per més informació .
ACEPTAR