Per: Marta Reinoso

Les habilitats d’integració de gest i parla representen una estratègia comunicativa efectiva durant la infància.

A l’hora de comunicar-nos integrem la parla i el gest de manera semàntica, pragmàtica i temporal, per tal de transmetre i comprendre —en un determinat context— significats intencionals. Els estudis sobre el desenvolupament del llenguatge en els infants normalment s’han centrat en l’anàlisi de cadascun d’aquests dos elements separadament, de manera que disposem de molt poca informació sobre les produccions simultànies de gest-parla i sobre el seu valor predictiu de l’adquisició de les habilitats lingüístiques.
Un estudi recent publicat a la revista Infant Behaviour & Development analitza longitudinalment les combinacions de gest i parla dels infants en interaccions sociocomunicatives controlades. El treball s’emmarca dins un projecte de recerca més ampli sobre la comunicació infantil que està duent a terme el Grup d’Estudis de Prosòdia (GrEP) de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Dinou infants de 12 mesos van participar en una tasca experimental que fomentava l’ús del gest d’assenyalar un objecte, amb funció declarativa, en tres condicions d’interacció conjunta amb l’adult: a) condició basal, en la qual l’experimentador prestava atenció tant a l’infant com a l’estímul, b) condició de disponibilitat, en la qual l’experimentador mirava l’infant però no l’estímul, i c) condició de no-disponibilitat, en la qual l’experimentador no prestava atenció ni a l’infant ni a l’estímul. En tots els casos l’infant jeia sobre la falda d’un dels seus progenitors (que duia uns auriculars amb música per tal de romandre aliè a la tasca) i, davant d’ells, restava l’experimentador.

Els resultats demostren que les combinacions simultànies de gest i parla es produeixen amb més freqüència en la condició en què l’adult mira el nen/a i no l’objecte de referència. Això constata que els nadons són capaços d’utilitzar les produccions multimodals com una estratègia comunicativa per atreure i dirigir l’atenció de l’adult. Segons els autors, aquesta estratègia comunicativa és més efectiva perquè ajuda a fer que l’adult pugui percebre la informació mitjançant dos canals comunicatius: l’auditiu i el visual. A més, l’ús de combinacions simultànies de gest i parla durant aquesta condició d’interacció produïdes als 12 mesos mostren una correlació positiva amb les habilitats gramaticals i de vocabulari als 18 mesos.

En conjunt, aquest estudi evidencia que el gest i la parla són un sistema integrat en la comunicació humana. Sembla que els infants, ja des de ben petits, comencen a construir relacions comunicatives complexes amb el seu entorn i a desenvolupar les habilitats necessàries i essencials per al desenvolupament del llenguatge. D’altra banda, el treball presentat obre la possibilitat de fer futurs estudis en altres condicions (per exemple, en interaccions espontànies) i de seguir analitzant l’efecte que té la resposta contingent de l’adult en l’assoliment dels objectius comunicatius de l’infant.

Article de referència
Igualada, A., Bosch, L. i Prieto, P. (2015). “Language development at 18 months is related to multimodal communicative strategies at 12 months”. Infant Behavior and Development, 39, 42-52.