Per: Edgar Gonzàlez
Després d’un llarg estiu, els nostres alumnes tornen a la rutina i hem de ser capaços de captivar-los de nou dins les classes creant un entorn de coneixement.
Durant l’estiu, els nens creixen i tenen noves experiències i acostumen a desconnectar de l’ambient escolar i dels deures. A més a més, es presenta un curs de grans canvis educatius, amb noves iniciatives i metodologies basades en les intel·ligències múltiples, el treball per projectes, les tecnologies dins l’aula, la gammificació dels continguts… Tot això pot fer que vulguem abastar més del que podem i ens pot portar a nosaltres i als nostres alumnes a situacions d’estrès.
Tothom té bones intencions i ganes de millorar en el dia a dia laboral. Fem molts cursos i formacions per renovar-nos i innovar, però després a l’aula costa canviar les dinàmiques que hem après. La nostra pregunta és: realment tenim ganes de millorar i innovar? I si és així, si aquests nous aprenentatges han estat prou significatius per generar un canvi real intern, i finalment com a partir d’aquí podrem dur-lo a terme amb coherència dins de l’aula.
La tornada a l’escola dels professionals de l’educació és tan o més important que la dels alumnes. Nosaltres som la cara que ells veuran quan tornin de les seves llargues vacances, i la nostra actitud en aquests primers dies serà clau en la seva educació i en les seves ganes d’afrontar el curs. Per tant, a banda de metodologies i continguts, el que pot determinar que aquest curs sigui satisfactori per als nostres alumnes és la relació que nosaltres establim amb ells individualment i amb el grup. De si som o no uns bons líders, si existeix una bona comunicació i si ens preocupem per ells i per la seva educació com a alumnes i sobretot com a persones.
Abans que els nens arribin a les nostres aules, creiem en la importància de mirar si el que fem ens agrada, intentar ser creatius, intentar millorar i també intentar que la nostra vida fora de l’escola estigui en equilibri i puguem expressar amb tranquil·litat i serenor la nostra manera d’entendre-la.
Mirar la relació que tenim amb els nostres iguals i què podem fer per millorar-la ens pot servir per crear un bon ambient de treball i cooperació. En la mateixa línia, si nosaltres no ens seguim formant, no podrem demanar-ho als nostres alumnes.
L’educació i la formació han de ser una constant en la nostra vida i hem de ser capaços de transmetre aquesta motivació pel coneixement als nostres alumnes, els hem de fer somniar, creure que els somnis són possibles i que res és impossible.
Ens ho creiem nosaltres? On han quedat els nostres somnis?
Bona tornada a les aules.