Per: Edgar Gonzàlez

L’assignatura de química té moltes opinions desfavorables dels qui, ja de grans, la recorden com una cosa avorrida i incomprensible. Des de la perspectiva dels nens, els primers dies que l’afronten en les sessions d’estratègies d’aprenentatge fan males cares. I des de la perspectiva del docent, et planteja el repte d’haver d’ajudar a entendre conceptes on fins i tot els millors alumnes tenen dificultats per aplicar els seus coneixements.

Podem partir de les idees prèvies dels alumnes. Tots tenen unes idees preconcebudes de per què passen les coses, i és molt important que els alumnes no perdin aquest esperit de curiositat. Podem ajudar-los a connectar amb aquesta experiència prèvia per tal de generar preguntes i poder donar les explicacions utilitzant els conceptes de l’assignatura. L’experiment més senzill a casa pot utilitzar-se per treballar des de conceptes com la densitat, el camp magnètic i la física de partícules. Però també és veritat que davant d’alguns successos de la natura, tant en física com en química els coneixements previs no són suficients, alhora que d’altres són contraintuitius.
Alguns aspectes a tenir en compte de l’assignatura

• Els alumnes es troben davant de conceptes nous i moltes vegades barrejats amb conceptes matemàtics que han de tenir assolits.
• Estem davant d’una assignatura en què no ha de prevaldre la memorització, sinó la comprensió dels conceptes per tal de fer el pas d’aprendre després.
• La realització de mapes conceptuals és molt important. Aquesta representació gràfica dels coneixements ens permetrà jerarquitzar la seva importància i relacionar els conceptes entre si.
• En la resolució de problemes és important desxifrar els enunciats trobant les dades significatives, les seves unitats i saber el que realment busquem.

Des de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) es recomana que els alumnes adquireixin competències en el pensament científic. Per aconseguir això existeixen diferents models per ensenyar la química, i podem dir que tots estan d’acord en el fet que els alumnes han de ser capaços de comprendre el funcionament del món natural. Nosaltres destaquem que s’ha de fer una aproximació constructiva a aquest coneixement des de les idees prèvies dels alumnes, passant per l’experimentació. Utilitzar el mètode científic en la resolució de problemes com a estructura d’organització i, sobretot, aportar-hi creativitat.

“Investigar és veure el que tothom ha vist , i pensar el que ningú més ha pensat”
Albert Szent-Györgi, bioquímic