No parem de sentir la paraula algoritme, però què és un algoritme?

Quan escoltem l’afirmació “el desenvolupament tecnològic va més de pressa que el desenvolupament social” i mirem els nostres fills, que es troben en un món ple d’oportunitats, d’aprenentatge, d’oci i de comunicació, podem percebre la part d’inseguretat que transmet aquesta afirmació. Ens poden venir al cap moltes qüestions relacionades amb la intel·ligència artificial, machine learning, el món laboral, la nostra privacitat. Per aquests i altres motius es fa necessari que els ciutadans de demà siguin ciutadans reflexius i crítics; necessitem futures generacions èticament responsables.

El coneixement de com funcionen els sistemes informàtics ens ajudarà a entendre el món que ens envolta, però per a això hem d’entendre com es construeixen els programes informàtics. Aquesta comprensió passa per la programació, per l’algoritme. Avui en dia tots programem alguna cosa en el nostre telèfon mòbil, quan consultem un mapa interactiu, en el correu electrònic en establir una configuració determinada, etc.

Qui escriu, supervisa i dicta com serà l’algoritme i què contindrà són persones com nosaltres, i com a tals poden tenir un biaix personal que acabarà afectant, ni que sigui imperceptiblement, la nostra vida diària. Ser conscients i crítics, a la vegada que fer ser conscients i crítiques les futures generacions, és un aspecte essencial per assegurar-nos democràcies de qualitat. Perquè en el moment determinat de l’execució la màquina només obeeix el que diu cegament el “codi”.

En l’aprenentatge de la programació, experts com Carlos Casado manifesten que ”introduir els alumnes en la programació implica fomentar el pensament computacional”; els nens treballen «la comprensió del problema, l’anàlisi de les possibles solucions i la divisió del problema en problemes més petits per poder-los resoldre més fàcilment». Podem dir que el nen passa de ser un simple espectador i/o consumidor de la tecnologia a ser-ne productor i creador. Per part del Departament d’Educació, actualment la programació informàtica està introduïda en el currículum de l’ESO;a Primària és opcional, i depèn de cada centre i de la voluntat dels mestres. Aquesta tendència ens porta al fet que tant mestres com professors i famílies podem formar-nos, però sobretot hem d’esperonar que les futures generacions ho facinper disminuir la distància de l’afirmació “el desenvolupament tecnològic va més de pressa que el desenvolupament social”.

¿Qué aporta aprender a programar desde el cole? (2019), Somos Triodos. https://www.somostriodos.com/programar-desde-el-cole/.

Aprendre a programar a l’escola trenca barreres socials i de gènere (2017), Universitat Oberta de Catalunya. https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2017/264-programacio-escola.html.

Programación, En pocas palabras (2019), Netflix. https://www.netflix.com/es/title/80216752.