S’escolta la vibració d’un telèfon d’un alumne de Secundària, es ficala mà a la butxaca, agafa el mòbil, abaixa la mirada,treu una mica la pantalla de la butxaca i llegeix:”ÚLTIMA HORA: Després de la decisió de Donald Trump, soldatsisraelians maten un palestí en el ‘dia de la ira'”. Torna el telèfon a la cova de la butxaca, aixeca el cap i intenta recuperar el fil de la classe de fonètica.

 Amb cada clic de ratolí, amb cada like a un post o subscripció a un canal, afegim un torrent d’informació al nostre background digital, que acostuma a anar seguit d’un torrent de titulars que secentren en desastres naturals, acusacions d’assetjament sexual, guerres, conflictes polítics… No s’està posant sobre la taula un tema que sigui una novetat, però el que sí que és nou és que aquesta generació d’adolescents és única pel que fa al bombardeig de notícies que reben. A aquest torrent de dades li hem d’afegir tant les variables respecte de la procedència de les informacions (mitjans de comunicació, xarxes socials,canals de notícies 24 hores, etc.) com les tècniques informatives que utilitzen, en determinats moments del tot qüestionables. Com a resultat, per a un adolescentla vida al món d’avui pot semblar fosca, molt més fosca que els semblava als adolescents de l’època prexarxes socials.

Com a adults, ja sigui amb el rol de pares o mares, educadors/es, mestres, etc.,podem ajudar a filtrar tota aquesta informació que els arriba aportant el nostre coneixement previ de la història, expressant el nostre optimisme sobre la humanitat, fent allunyar la mirada del focus de la notícia per veure-la amb perspectiva. Hem de tenir en compte que els adolescents estan envoltats d’un torrent d’esdeveniments actuals que passen en un instant, moltes vegades relatats d’una forma molt negativa i que els pot deixar en un estat d’ansietat i vulnerabilitat. No és difícil entendre que aquestes situacions estan fent augmentar el seu estrès. Per altra banda, també hi ha adults als quals els costa regular emocionalment aquesta inundació d’informació, amb comentaris irracionals a xarxes socials, sense reflexió prèvia, deixats emportar per la impulsivitat. Vist això, estem ajudant les futures generacions?

Sigui com sigui, els nostres alumnes han de conèixer el que els envolta, i part del nostre treball com a pares o mares, educadors/es, mestres, etc., és preparar-los per al món que existeix fora de les aules. Hem de saber que estem caminant per un camí difícil, ple de responsabilitat, on alhora que els exposem a aquests esdeveniments actualsels hem de formar per a un futur molt pròxim que nosaltres encara no hem desxifrat com serà a causa de la velocitat amb què es mou tot.

Per tant, com poder crear actualment un relat honest, sense caure en la negativitat però sent responsables a l’hora detransmetre l’actualitat en el seu conjunt?

Una opció seria no abordar els esdeveniments actuals, però això afavoriria el desenvolupament de persones sense criteris propis, que no buscaran contrastar la informació. Davant el dubte de què fer, Heather Wolpred-Garow ens proposa una forma d’enfocar aquesta batalla:

1. Utilitzar recursos que diferenciïn la informació segons el nivell de lectura. I no només això:caldria seleccionar els articles perquè siguin adequats a les diferents etapes emocionals dels alumnes. Després de tot, el fet que un estudiant estigui preparat acadèmicament per llegir un text complex no significa que estigui preparat emocionalment per fer-ho.
2. Crear un arxiu de recursos que se centri en històries positives. Per exemple, trobar fonts que ajudin els estudiants a conèixer els avenços i les millores aconseguits per la humanitat. Podem utilitzar fonts com la Common Sense Media per a nens. És important recordar que tots els llocs web tenen articles que s’han de verificar. També es pot buscar informació sobre un mateix esdeveniment des de diverses perspectives i treballar sobre el plantejament mateix del titular de la notícia per comprovar si està fet des d’una vessant positiva, negativa o en quins estereotips secentra.

3. Ajudar els estudiants a llegir amb esperit crític per separar el que és vertader del que és qüestionable i del que és fals. Tant els educadors com les institucions de l’àmbit educatiu hauríem d’assumir aquests pretextos i treballar amb aquests objectius.
4. Ensenyar als estudiants la necessitat de desconnectar de vegades de la informació. Que la desconnexió és un exercici saludable tant per al nostre cor com per al nostre cap.

Hauríem de tenir la necessitat que els nostres alumnes deixin les aules informats i crítics, però també amb un bri d’esperança. Des de l’àmbit educatiu tenim la responsabilitat d’equilibrar els horrors amb l’esperança i la festivitat.Ajudem a fer que secentrin en el seu bé propi i en el del del seu voltant. Intentem que l’ambient que es respira a l’aula sigui positiu, perquè moltes vegades aquest torrent de notícies que els arriba no tégairea veure amb l’estat de la seva vida adolescent.

Extracte de Teaching Current Events in the Age of Social Media Edutopia