Els jocs per Internet han esdevingut avui en dia molt populars. Infants, joves i adults cada cop passem més hores en aquest món virtual paral·lel, i el debat entre allò que és socialment acceptable i desitjable i allò que sobrepassa els límits saludables és ben vigent. Un recent treball de revisió, elaborat per l’investigador Chih-Hung Ko i publicat a Current Addiction Reports, aporta una mica de llum a la qüestió.

La revisió posa el focus inicial al considerable increment de l’afició per el que es coneix com a MMORPG, l’acrònim anglès de “jocs online multijugador massius”. Aquests tipus de jocs virtuals ―amb entorns visuals i sonors atractius, on realisme i fantasia es barregen― constitueixen espais agradables que afavoreixen la interacció amb altres jugadors; espais que permeten expressar-se d’una manera diferent i que generen un alt sentiment de compromís i pertinença. Tot això, conclou l’autor de l’estudi, constitueix unes recompenses psicològiques que provoquen un elevat grau de satisfacció en l’usuari i, per tant, ganes de repetir.

El potencial impacte d’aquest tipus de jocs en la salut en general i en la salut mental en particular és una de les qüestions que més controvèrsia ha suscitat. Nombroses investigacions han relacionat el joc online amb un ús compulsiu d’Internet, problemes de son, irritabilitat, ansietat, baix estat d’ànim, discussions i problemes familiars, un empitjorament en el rendiment acadèmic i/o laboral, i una restricció considerable de les experiències en la vida real. En alguns estudis també s’assenyala que l’addició als jocs en línia té els mateixos efectes adversos, a nivell simptomatològic, que el trastorn per consum de substàncies.

L’addicció a les noves tecnologies sembla ocasionar transformacions i conseqüències profundes a nivell cerebral, i el treball de revisió també les analitza. En aquest sentit, estudis amb tècniques de neuroimatge han mostrat una major activació en el còrtex orbitofrontal dret, el córtex dorsolateral prefrontal dret i estructures del sistema límbic (cingulat anterior, parahipocamp); àrees que juguen un paper clau en els circuits del plaer i la recompensa. L’addicció al joc per internet també comporta afectacions neuropsicològiques similars a aquelles observades en el trastorn per consum de substàncies, com són rigidesa cognitiva, menor capacitat de control inhibitori, impulsivitat i biaixos cognitius; no obstant això, i a diferència de l’addicció a substàncies, els jocs online potencien certes funcions cognitives, com la percepció i l’atenció. Sens dubte aquest és un aspecte, com assenyala Chih-Hung Ko, que caldrà seguir investigant.

D’altra banda, els especialistes indiquen que el diagnòstic d’addicció al joc no es pot basar únicament en un consum excessiu, sinó que cal tenir en compte altres aspectes com són: preocupació per jugar, retraïment, tolerància (major consum per arribar al mateix efecte), falta de control i absència de límits (ús excessiu i continuat malgrat els efectes negatius), pèrdua d’interès per altres activitats que abans resultaven plaents, mentides i ocultacions, única o principal vàlvula d’escapament davant les frustracions,  afectació funcional i risc de perdre oportunitats socials, laborals i/o educatives. A la pràctica, no obstant això, els professionals estan d’acord en que és molt difícil distingir el joc patològic de l’esporàdic. En la darrera edició del manual diagnòstic emprat per professionals de la salut mental (Manual Estadístic dels Trastorns Mentals, cinquena edició, DSM-5), es fa referència a l’addició al joc per Internet com una condició que mereix més recerca clínica i experiència abans de ser inclosa com un trastorn. Per aquesta mateixa raó, no disposem encara de dades epidemiològiques sobre el trastorn del joc en línia.

Les noves tecnologies ja formen part de nosaltres. També han generat canvis substancials en la forma de relacionar-nos i gaudir de l’oci i el temps lliure. No es tracta, doncs, de censurar-les; el repte està en conèixer-les i promoure’n un ús responsable, establint una relació equilibrada entre virtualitat i presencialitat en el nostre dia a dia.

Article de referència

Ko, C-H. (2014). Internet gaming disorder. Current Addiction Reports , 1:177–185.