Quan parlem de diversitat funcional, ens referim a les persones que presenten diferents capacitats en l’àmbit físic, intel•lectual, sensorial i/o per trastorn mental.

Totes les persones funcionem de forma diferent i necessitem l’entorn per a poder desenvolupar-nos, per això, des d’aquesta unitat volem potenciar la qualitat de vida i la inclusió a la comunitat dels infants amb diversitat funcional.

És un trastorn del neurodesenvolupament que es caracteritza per dificultats en la comunicació, la interacció social, la conducta repetitiva i/o d’interessos restringits. Els infants amb TEA poden tenir una intel·ligència molt variable, que va des d’infants amb discapacitat intel·lectual a infants amb altes capacitats.

Ens referim a les necessitats que presenten les persones amb discapacitat amb dificultats de la comunicació i/o amb habilitats limitades de comprensió però capaces de beneficiar-se d’altres mitjans de comunicació no verbals com els Sistemes Alternatius i/o Augmentatius de la Comunicació (SAAC).

Acompanyar i assessorar a la família i a l’escola per a la promoció de l’autonomia i de la inclusió social. 

Els objectius de les intervencions han de ser individualitzats: tenint en compte les característiques de l’infant i del seu entorn.

Sabent que el llenguatge és una eina essencial per al desenvolupament social, l’atenció individualitzada ha de tenir una finalitat en que tots els infants, ja siguin verbals, mínimament verbals o no verbals, puguin potenciar al màxim les seves capacitats comunicatives.

Tenint en compte la diversitat, l’objectiu és potenciar les capacitats d’aprenentatge segons el perfil sensorial, cognitiu i social de cada infant a partir de les intervencions i dels recursos més idonis per a cada cas.

S’han d’organitzar, planificar i seqüenciar els elements fonètics i fonològics. Un mètode amb evidencia per treballar la parla és el mètode PROMPT.

Treballar el llenguatge expressiu, el comprensiu i la pragmàtica amb la finalitat d’augmentar el vocabulari, millorar la gramàtica, el discurs i les habilitats socials. 

Realitzar intervencions a partir de Sistemes Augmentatius i/o Alternatius de Comunicació (SAAC) com el sistema per intercanvi d’imatges (PECS), els plafons comunicatius o l’ús de dispositius electrònics.

Què són els SAAC?

Els SAAC són formes d’expressió diferents del llenguatge parlat que tenen com a objectiu augmentar el nivell d’expressió (augmentatiu) i/o compensar (alternatiu) les dificultats de comunicació que presenten algunes persones en aquesta àrea. 

Aquests sistemes s’haurien d’introduir a edats primerenques tan aviat com s’observen dificultats en el desenvolupament del llenguatge oral, ja que son sistemes complementaris a la rehabilitació del llenguatge oral que no interfereixen en el desenvolupament o la recuperació de la parla.

Quines persones son candidates a un SAAC?

Els SAAC no entenen d’edats ni de patologies, son útils per a qualsevol persona que necessiti un suport per a la comunicació.

Ja des del 1992 el National Joint Committee for the Communicative Needs of Persons with Severe Disabilities va emetre una declaració de drets de comunicació que estableix que les persones amb discapacitat en qualsevol nivell de gravetat tenen el dret a comunicar eficientment i ser escoltats.

Tal com indica la paraula diversitat tots som diferents i les intervencions hauran d’estar ajustades a les característiques i necessitats de cada persona.
Hauran de ser intervencions individualitzades i basades en evidència científica, amb l’objectiu de potenciar al màxim les seves habilitats i d’augmentar la qualitat de vida de cada persona.