Per: Anna Bayo
L’ús dels smartphones ha potenciat les xarxes socials com tot un referent de comunicació i socialització entre els joves. Internet és una de les activitats que més temps lliure els ocupa i, si preguntem, diran que ho fan “pràcticament tot” a través del mòbil; informar-se, escoltar música, llegir, fer les tasques de l’escola o l’institut, jugar, veure pel·lícules i, sobretot, comunicar-se amb els amics. “Gràcies al Whatsapp puc parlar amb tothom, encara que visqui a l’altra punta del món”; “Amb Instagram puc seguir els famosos i veure on és la gent a cada moment”; “Els més populars són els que tenen més likes”… Aquestes, entre moltes altres, són les reflexions que fan actualment els nois i noies d’entre 14 i 18 anys.
En aquest moment vital, la popularitat és un valor prioritari, ja que els dóna sensació de pertinença a un grup. Per aquest motiu és molt probable que exposin molta de la seva informació personal per tal de buscar la popularitat a tot preu. I això, com molts haurem sentit o viscut, comporta conductes de risc i situacions d’inseguretat i vulnerabilitat entre els més joves.
Identitat digital i protecció de la intimitat
La identitat digital i tota la qüestió relacional associada ha donat lloc a noves formes de relació en l’espai digital i, en conseqüència, en l’espai públic. Tot plegat redimensiona aspectes tan bàsics i troncals com la intimitat. Reig (2011) introdueix el concepte d’intimitat abundant: de quina manera publiquem la nostra vida online i com de condicionats estem a fer-ho? En l’univers adolescent això esdevé un fet importantíssim i ens porta a replantejar quin valor té la protecció de la intimitat en el moment actual. L’exponencialitat de la xarxa, la seva velocitat a l’hora de transmetre continguts i la dimensió que poden agafar esdevenen grans oportunitats però també grans maldecaps.
Es produeix un desplaçament en la construcció del que som i impera la idea que tots podem tenir el nostre “públic” a la xarxa de forma intensificada. Si capturem una bona imatge de nosaltres mateixos, si estem en el lloc adequat i el moment precís, si publiquem allò que serà tendència obtindrem de forma immediata una allau de satisfacció, sense límits de temps ni d’espai. D’aquesta manera el dia es converteix en la “recerca i captura del like”, ja que aquest participa de forma directa en la estructuració de la pròpia identitat.
Perquè són tan addictius els ‘likes’?
Com a adults ens costa entendre aquest tipus de relació virtual, ja que molts de nosaltres hem estat educats i hem tingut experiències vivencials, ens hem socialitzat en el marc de protecció de la intimitat i per tant ens pot costar replantejar-nos quin sentit tenen aquests aspectes en el moment actual. Les principals motivacions són: interactivitat: es duu a terme una comunicació molt activa. A més, els permet ser visibles i veure els altres. Sociabilitat: mantenen un contacte continuat amb els seus iguals i es genera un efecte de “no-soledat”. Es potencia la sensació de “pertànyer”, de formar part d’un grup, ser popular, tenir molts amics. Creació d’espais d’intimitat: permeten una diferenciació del món adult i/o paternal. Personalització: cobreixen el desig de “sentir-se diferents” i es potencia la sensació de llibertat, autonomia i independència. Informació il·limitada: tenen accés a tota la informació dels seus amics coneguts i dels seus amics virtuals: interessos, aficions, sentiments, gustos… Aquest fet els fa sentir més propers.
Totes aquestes qualitats tenen elements en comú, com la instantaneïtat i el caràcter multimèdia (àudio, foto, vídeo…) de la informació que s’intercanvia.
Parlem-ne amb lògica, assumim responsabilitats, generem consciència crítica
Diferents organitzacions internacionals com l’OMS, Unicef o la britànica Beat Bullying alerten que estem davant de xifres preocupants de ciberbullying (assetjament, intimidació, exclusió o maltractament a través d’internet) o el sexting (difusió d’imatges de contingut sexual amb la intenció d’humiliar).
Les xarxes permeten múltiples oportunitats, però també són fonts de riscos. Aquests són una amenaça més gran quan els educadors i els pares desconeixen el seu funcionament i es produeix una distància generacional davant dels interessos, les motivacions i les preocupacions.
Tot i que sembli una obvietat, és important actuar i treballar des de la primera adolescència, ja que no estarem parlant de res que els sigui desconegut. Treballem aquesta identitat digital des d’una perspectiva reflexiva i autoobservadora i exposem quines variables poden suposar un risc si no es gestionen òptimament, alhora que poden ser una oportunitat si s’utilitzen sota uns paràmetres lògics.
Avançarem a mesura que experimentem i participem d’aquest entorn. No té sentit presentar posicions resistencialistes, que no acrítiques. Ben al contrari, es necessita una reflexió sobre l’ètica a la xarxa. Cal que ens qüestionem i replantegem: com les utilitzem per millorar la nostra vida? Calen educadors en el món virtual? Com emfatitzem i afavorim les bones pràctiques, que en són moltes? Quin discurs cal potenciar per evitar-ne usos problemàtics? Com podem ajudar a construir comunitats en xarxa?
Els nois i les noies no deixaran d’utilitzar les xarxes, així que hem de vetllar perquè el seu ús sigui al més adequat i segur possible. Es tracta d’assumir que existeixen nous espais de relació. Plantegem-nos que caldrà estar-hi, agradi o no. Si estem alerta i ens mostrem receptius i discrets podrem observar i treballar sobre el que es diu online, el que es fa i desfà, sense que el fenomen vagi més enllà.