Per: Marta Rosell
Segons Abraham Maslow1, tots necessitem una valoració positiva de nosaltres mateixos, amb una base adequada d’autoestima. La satisfacció d’aquesta necessitat d’autoestima ens condueix a sentiments d’autoconfiança, vàlua, força, capacitat i suficiència de ser útils i necessaris al món. Per altra banda, la frustració d’aquesta necessitat ens pot provocar sentiments d’inferioritat, debilitat i/o desemparament.
Podríem dir, per tant, que l’autoestima és un pilar fonamental del benestar emocional que cal potenciar.
Aquest és un tema que en els últims anys preocupa la majoria de pares, que entenen que ajudar a construir una autoestima ferma en els seus fills els ajudarà a prevenir molts problemes quan arribin a l’adolescència, dotant-los de més resistència davant de les dificultats. Però com es pot potenciar l’autoestima dels nens? Això no és quelcom que s’aprengui d’un dia per l’altre, sinó que la seva construcció dependrà de les relacions personals d’acceptació i confiança que es realitzin a diari. Els nens i adolescents han de trobar seguretat i afecte en les persones que els envolten sense arribar a la sobreprotecció, que només els debilitaria i els faria més sensibles i vulnerables.
Alguns aspectes pràctics per al dia a dia podrien ser els següents:
Com tot, treballar l’autoestima requereix dedicar temps. És necessari estar alerta dels moments que ens permetin potenciar-la. El paper dels pares és fonamental, i en pot dependre aconseguir una bona base per després saber afrontar qualsevol situació que es doni amb la resta de l’entorn.
1 MASLOW, A. (1991). Motivación y personalidad. Madrid: Díaz de Santos.